Ací comença AMB PERMÍS

divendres, 26 de febrer del 2016

Noves fotos del recital sobre poesia social

Ací teniu les imatges de la vetllada literària que vam passar junts a la Biblioteca Pública Ausiàs March d'Alaquàs, en què vam llegir i recitar poesia social.
Fou una nit inoblidable que quedarà sempre a la nostra memòria!
Aviat arribaran també els vídeos. Fins llavors, espere que gaudiu de les fotos (si cliqueu sobre les fotos les veureu en gran).

dimecres, 24 de febrer del 2016

Exitosa vetlada


Prop de cent persones van assistir divendres dia 19 de febrer a l'acte de lectura de poemes TIRANT -Poesia social-
Rapsodes seriosos i pùblic atent.

Pel posat del personal, sembla molt interessant el que escolten.

Els rapsodes Rafa Requena i Pep Ferrer.
 Ací teniu una abundant mostra gràfica.
Diversos treballs de l'autor
Una altra prespectiva
Mireu quin goig fa tanta gent escoltant poesia.
Llibres, poesia, persones, música; mel!
   

   Moments de lliurament d'uns
   detalls que vam sortejar.

                                                                  
                                                                     

dimarts, 23 de febrer del 2016

Article nou

La Veu del País Valencià
 Vivència de l'estar bé, represa del benestar per Pep Ferrer
Tinc el privilegi de comptar amb una nòmina d'amics, de persones estimades, amb les quals he hagut de compartir anhels, vivències i convenciments pels quals amics faria el que calguera. Persones d'admirable trajectòria als quals, de vegades, tracte d'imitar, atès que són com un mirall, com un model per fer via en la vida.
Un d'ells, el qual per condició del seu càrrec i fent ús d'una tribuna pública, dibuixava la societat del benestar –quan la teníem!- com un estadi social on un ensopiment general cobreix la població que, atesa i servida en tot allò bàsic i necessari, encara assoleix cotes de gaudi i vivències que, ultrapassen les necessitats elementals i obté beneficis i nivells mai imaginats per les generacions que ens precediren. Endinsant-s'hi d'aquesta manera en aquell marc que el “profeta” Ovidi Montllor dibuixava, amb tota la sorneguera satírica, de la qual anava sobrat, com: “ Tot és normal i maco, i el poble resta en pau”.
Davant d'una suposada societat on ho teníem tot resolt, –és un dir!– cal doncs que donem les gràcies als nostres dirigents que tant fan per nosaltres i no els hi donem la llanda. «Vivim bé, som feliços perquè tenim de tot!» El meu amic alçava la veu, i proposava a l'auditori la vivència interna i plena d'aquell que se sent bé, que està bé i pretén ser més que no pas tenir. Abans que no posseir, estar-ne ple al seu endins i viure de les satisfaccions personals, de les petites –o grans– passeres d'acreixement personal, més que no per l'amuntegament de béns materials dels quals ens fem col·leccionistes compulsius.

 Proposava, l'amic ideòleg, i encara segueix fent-ho, la construcció d'una societat on, més que mirar de tindre-ho tot resolt en aquesta vida, (com als països del nord enllà “on diuen que la gent és culta, neta, rica, lliure, desvetllada i feliç”. S. Espriu),  creàrem unes condicions per a la realització completa de les persones. Alliberades d'ànsies, deler de possessió i mires pobrissones i curtes. Una societat real que abraçant les misèries i limitacions humanes fixaria els objectius en els valors adés esmentats. Ell l'anomenava “la societat de l’“estar bé”, i, li donava caràcter d'alternativa davant la societat del “benestar” . Una passera més, una mirada posada en el que realment pot fer la felicitat de l'ésser humà i una, coincident, afirmació que  “tot està per fer, i tot és possible” (M. Martí i Pol) .
Després del trasbalsament econòmic i social dels darrers anys, els gurús dels misteris i enigmes de l'actual societat, afirmen i reafirmen que mai més, res tornarà a ser el que era i per tant acomiadem-nos de la societat del benestar i de les seues bondats.
Aquesta afirmació, que ara i ací qüestionem rotundament, està esdevenint una mena de lletania que per totes les bandes ens fan aplegar aquells que fan servir tècniques de submissió i ensopiment, convençuts que la constància en la proclamació de la fatalitat, farà d'aquesta una norma que haurem d'acceptar.
Fins i tot aquells que se suposa que lluiten per reprendre unes condicions dignes per les classes populars i treballadores i fixar objectius clars, ferms i innegociables, fins aquestos sectors diem, ja proclamen la negror d'un futur devaluat on el ciutadà haurà de resoldre's totes les necessitats; fins i tot aquelles que són competència intrínseca, històrica i inqüestionable de l'estat.
Afegirem que, la història demostra que no hi ha cap cicle que no siga reversible, i, així podem  afirmar que el decurs dels esdeveniments no són lineals, que el futur no està escrit, l'hem d'anar fent a diari. La possibilitat d’establir o recuperar condicions socials i polítiques que ens han precedit és tan real que haurem de romandre vigilants i dempeus perquè no tornen hores negres i de trista memòria que no volem ni recordar.
Massa mesures polítiques, socials i econòmiques s’estan aplicant que configuren una democràcia esquifida i anorèxica que cada volta té menys de democràcia i més de totalitarisme, compte! I si, com afirmàvem abans, el que teníem no fa tants anys i que tan bones condicions socials i d’altres tipus era possible, en el futur també ho haurà de ser.
Ara l’objectiu passa per reprendre l’estatus perdut. Qui sap si amb el plus de l’“estar bé” que, segons el meu amic, seria una passera més enllà del “benestar”. Però amb el ferm convenciment que ens haurem de tornar a guanyar allò que pensàvem aconseguit per sempre i, fins i tot, reivindicar el rescabalament  dels anys de desfeta i usurpació.

Lectures en LA VEU= 665         (18:46 23/02/16)



dijous, 11 de febrer del 2016

INVITACIÓ

Sí amics, esteu convidats: totes i tots. Ja veureu quina vetlada passem d'allò més encantadora; sorpreses incloses. Us espere!

dissabte, 6 de febrer del 2016

NOVETATS


Seguidors i seguidores del blog.
CASTELL PALAU D'ALAQUÀS (S XVI)
Com ja vaig manifestar al seu moment, he deixat de publicar en El Punt però ara ho faig en un altre mitjà: «LA VEU DEL PAÍS VALENCIÀ» (en endavant «LA VEU»).
Aquest diari «on line», té una gran difusió a les nostres terres. Els seus responsables m’han fet un lloc a les seues planes –moltes gràcies amics de «LA VEU»- per tal de seguir informant i manifestant el meu parer respecte del qual esdevé al nostre País, estat, continent o més enllà.
Ja us aniré informant i facilitant l’enllaç o les dades per tal de facilitar-vos-en l’accés als meus articles. Si no us voleu marejar massa, cada article, com feia abans amb els de El Punt Avui+, els posaré en la PÀGINA D’INICI del blog.
He de dir-vos que el conjunt del diari és molt atractiu amb informació actualitzada de tot el que esdevé al nostre País. També que la meua secció es diu «LA POLSEGUERA».
Afegir que  no he tingut cap intenció, però en el primer treball que he publicat, ja se n’ha muntat una bona de polseguera.

Espere comptar amb el vostre incondicional seguiment i per la meua banda, fer cada dia –per a vosaltres i per als lectors de «LA VEU»- un millor servei informatiu i sobre tot d'opinió.




Dimecres, 3.2.2016 00h00    

Genuflexos davant l’Islam                                   Pep Ferrer logo rss

                              

Comentaris 5 comentaris 

Com que ja s’ha alçat la veda pel que fa a l’Iran –una de les primeres potències de l’Orient Mitjà–  ja poden fluir les relacions amb els països que ho tenien barrat. Han optat per renunciar a ser una potència atòmica, ja són amics nostres (ell ho són de Síria a qui donen suport al govern d’Al Assad) i anem per feina que el negoci és el negoc
 No compta, en absolut, la manca de respecte als Drets Humans que diàriament s’hi vulneren en aquell país, ni tampoc les execucions –fa pocs dies la mort d’un clergue xiïta- de persones com una praxi contemplada en els seus codis de justícia. 
 El clergue i president del seu país Hasán Rohaní, aquestos dies, s’ha fet una volta per Europa per practicar el «shopping». 
Per començar ha mamprès per Itàlia on al «centre comercial» en què ha fet les compres, s’hauran quedat d’allò més satisfets atès que, quasi 5.000 milions d’euros han fet (o faran) de caixa. Però com la importància del visitant, diplomàticament parlant, era de la més alta importància i els seus costums i tradicions religioses tan particulars, algun dels amfitrions han volgut ser «més papistes que el Papa» i han pres unes mesures que han posat en ridícul govern i governats. 
Per tal d’estalviar-li al president Rohaní que se li enrogiren les galtes davant algunes obres d’art, algú féu tapar escultures de cossos nus, entre elles una que data del segle II a.C.; la Venus Capitolina. Aquesta s’hi troba en el Capitoli, on té la seu l’Ajuntament de Roma i que és el lloc on es van fer les negociacions entre ambdós països. 
Per un costat els visitants diuen que no havien demanat que es taparen les vergonyes de cap escultura i que tot el rebombori ha estat un muntatge de la premsa. Per l’altre cantó, la diplomàcia italiana no troba el responsable del desficaci ni com justificar tan gran disbarat
El cas és que si cal claudicar amb costums i drets nostres, com el que adés hem assenyalat, i a més el sopar de gala, propi d’aquestes negociacions al més alt nivell, ha de ser a l’estil halal i sense alcohol, doncs el que diga el senyor, com ell mane; només faltaria!
Però ells, els musulmans, hagen de comprar o vendre, mai no claudicaran dels seus costums, o conviccions, i faran el que siga perquè el seu interlocutor s’adapte a ell i mai a l’inrevés.
 França ha tingut més sort, ha fet més fira –caixa– i a més no s’ha deixat manipular per les conveniències dels visitants en tot allò que volien. Anem a pams.
 Per un cantó, l’alt representant i els seus comissionats han fet la compra de 118 avions Airbus; això són 25.000 milions d’euros! Per un altre costat, davant la pressió –també per al sopar d’alt nivell– en el sentit que no es posara vi a la taula del sopar, els francesos van dir «Et voilà, no hi ha vi, no hi ha sopar!».
 No van passar per la humiliació de fer tot el que els visitants compradors els demanaven, van fer una demostració que el seu xovinisme, o grandeur, no és cap broma i igualment van fer l’operació comercial que esperaven, si més no.
La petroliera Total va signar un acord per extraure dels pous de l’Iran, diàriament, 200.000 barrils de cru.
Ara, els lobbies de la indústria armamentística estan a l’aguait amb la intenció de fer operacions de gran envergadura amb aquest gran país de l’Orient Mitjà.
 Síria també espera més suport de l’Iran però aquest, s’ho  haurà de pensar molt bé, ja que accions d’aquest tipus poden xocar frontalment amb els seus socis occidentals que veurien amb mals ulls que el règim de Hasan Rohaní atie més el foc de la guerra civil a Síria que ja està quatre anys i té 270.000 morts i 4 milions de refugiats.

Lectures 775 lectures   comentari 5 comentaris 


Comentaris



5 de febrer 21.56h

Amics, en aquest món hi ha dues opcions, entre d'altres:

1. L'opció que deixa quasi totes les portes obertes i que només tanca la porta a la persona (per tant, la persona és intocable). Aquesta opció és tolerant, com més, millor, amb totes les opcions, que si amor per les dones, que si amor pels hòmens, que si amor i sexe pels joves (joves; no pas nadons ni criatures) que si creure en el reptilians, que si creure en Al·là, que si creure en l'amor universal, que si creure en la resurr... Continuar llegint

Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replicaComentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de febrer 16.20h


Senyor Miquel,
Ben lluny de les meues pretensions, tota la càrrega fòbica que atribueix vostè a la meua opinió.
Efectivament, com vosté molt bé assenyala, el clergue executat no ho fou a l’Iran sinó a l’Aràbia Saudita. Vaig cometre una errada de lloc; disculpe’m vosté i la resta de lectors.
Pel que diu que el mateix “president d’Iran nega haver demanat tapar les escultures”, si llig detingudament el meu article, això queda palés en un dels paràgrafs.
Tinc molt clar que ... Continuar llegint

Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replicaComentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

5 de febrer 16.17h

#2 Respectat senyor Basset,
Lamente profundament haver trabucat alguna informació (com el lloc de la mort del xeic Nimr) i, pot ser, no haver expressat amb la suficient claredat la intenció del meu propòsit.
Estic un poc sorprès pel seu qualificatiu d'antisemitisme pel que fa al meu article.
Com que vosté manifesta haver estudiat “a fons” el tema i més endavant assenyala que el nou “antisemitisme és la islamofóbia”, encara que no em sent gens ni mica identificat en aquest corr...Continuar llegint

Valora aquest comentari:   votar positiu 0   votar negatiu 0
Respondre comentari replicaComentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrer 11.11h

L´Iràn eixe democràtic pais on penjen als homesexuals de les grues...?
Al final acabarem com Kosovo,gràcies a l´OTAN i als pijoprogres,temps al temps.

Valora aquest comentari:   votar positiu 12   votar negatiu 8
Respondre comentari replicaComentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrer 09.44h

Bon dia senyor Pep Ferrer.

Lamente advertir que ens trobem davant d'un text ple de gom a gom de l'argumentació clàssica antisemita. Segurament sense que vostè ho pretenguera. Estic absolutament segur que no es considera un antisemita. Els que hem estudiat a fons l'antisemitisme, especialment el modern, sabem que la seua clau és la deshumanització i la satanització. No importava que hi hagueren jueus pobres i rics, de dretes i d'esquerres, masclistes i feministes, religiosos i ateus. Cali... Continuar llegint

Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 13
Respondre comentari replicaComentari inadequat   Formulari d'abús de comentari

3 de febrer 08.46h

Un article farcit de tòpics islamòfobs. En els temps que corren però, no és estrany veure com aquest virus afecta també gran part de la "progresia" occidental, que ja ha acceptat el marc conceptual supremacista occidental: La línia entre "ELLS" (els musulmans, un ens monolític, tot i que són més de 1.000 milions de persones repartides arreu del món amb cultures molt diferents) i "NOSALTRES" (els civilitzats, els tolerants, els guardians de l'essència de la democràcia, la igualtat). ... Continuar llegint

Valora aquest comentari:   votar positiu 10   votar negatiu 13
Respondre comentari replicaComentari inadequat   Formulari d'abús de comentari