Ací comença AMB PERMÍS

diumenge, 31 de maig de 2015

Notícies de maig de 2015: viatges i comentaris



A les darreries del mes de març vaig fer una estada a Alemanya . Fent la visita a un museu i mentre mirava una obra pictòrica, sent que per darrere em diuen: «Ei, Pep. Et vindria de gust fer-te una foto  amb mi?»
En fer mitja volta i comprovar de qui es tractava li vaig dir que el gust era meu. Després de deixar constància gràfica de la trobada, ens vam acomiadar. I ara ve el millor:

       EL CONCURSET

Fixeu-vos bé -si punxeu damunt de la foto, es fa tan gran com la pantalla- en el bust i mireu de contestar a la següent qüestió.
Quin personatge va tindre l'honor de fer-se una fotografia amb el titular d'aquest blog?
Dades que us poden ajudar: era escriptor (poeta), de fama universal, el país on ens vam fer la foto no li era aliè, europeu, admirat en vida i per a sempre.

         ¿DE QUIN PERSONATGE ESTEM PARLANT?


¡PARTICIPA EN “EL CONCURSET”!
Entre els cinc primers participants que endevinen de quin escriptor estem parlant, sortejarem un exemplar de “AMB PERMÍS Poesia escollida” amb dedicatòria exclusiva.
Com es farà el sorteig? Posant els  noms dels cinc primers participants que ho endevinen en una caixeta. D'aquesta traurem un sol paperet, i, el concursant que hi figure en ell, serà el premiat.
Quina garantia teniu de l'honradesa del procediment? Perquè us dona la seua paraula, un home de paraula
Envieu la contestació a pepferrerpoesia@gmail.com
Poseu: el nom complet, l'adreça postal, telèfon, etc.
El termini per participar acaba el 30 de juny de 2015





 pepferrerpoesia@gmail.com



EL CONCURSET AL DIA
Aci teniu un simpàtic comentari d'una persona de les que han concursat. La seua generositat diu molt en pro d'aquest concursant que, a més, no va mal encaminat

"Si guanye cediria el meu regal al segon guanyador, ja que per sort ja en tinc un exemplar. El puc canviar per una llandeta de berberexos.
GRÀCIES
==============================================
DE COM ELS VIATGES I LA POESIA, ESTABLEIXEN LLIGAMS



Ací teniu el que opina del bloc, un nou amic que tinc Jose, d'Aldaia. Encetarem l'amistat al llarg d'un viatge que férem l'any passat per Romania.
  ----------------------------------------------------------------------------

Bé, et responc després d'haver llegit moltes coses del teu blog. Em demanares opinió i ara et la done. 

He de confessar que és el primer en què entre, i l'únic fins ara. Sóc, per tant, totalment profà en açò. Et diré que m'agrada com a forma de comunicació dins d'una òrbita reduïda de lectors i, en concret, m'agrada la varietat de continguts. Això no obstant, ací van uns quants suggeriments.

La capçalera és magnífica, la foto i les fonts tipogràfiques. Potser milloraria tirant a la dreta els dos textos: el roig, per tal de no tapar-te els ulls (la part més personal d'un retrat); i el gris, com que és poc legible sobre el fons, el transformaria en un altre que destacara sobre la fusta. Així, a l'esquerra la foto i a la dreta els textos, equilibrant els espais de tota la imatge.

Les fotos que mostres linealment de dalt a baix admeten una distribució més variada, augmentant-ne o reduint-ne el tamany d'algunes i emparellant d'altres.

L'ortografia té faltes fàcils d'esmenar. Si tens algun dubte, jo t'ajudaria quan calguera.
 
                       *******

La crònica de les presentacions és impecable. A propòsit d'Ovidi Monllor --esmentat en algun punt--, t'adjunte una fotografia que vaig prendre de l'escultura d'Antoni Miró a Alcoi. M'ha sorprés el mot illòman, per a mi un neologisme admirable que ara he descobert que prové del "sóc un illòman" de Josep Pla. Ponç Pons s'hi adhereix. També jo, en un pla més humil, sóc un enamorat de les Illes, i de Menorca especialment. Jo era un illòman sense saber-ho; m'ha passat igual que al personatge de Molière que duia tota la vida parlant en prosa sense saber-ho. I compartisc la teua admiració per la mar, sóc mediterrani. En veure una vela llatina m'emocione, i no aguante que una moto aquàtica trenque la pau, Si vols mar, algun dia et deixaré el documental que he fet d'unes vacances a Menorca. Tot i ser familiar i sense grans aspiracions, crec que transmet l'amor de què he parlat.

Una abraçada.

Ah, hui anirem a Barcelona. Tenia pensat autoexiliar-m'hi, fugint del caloret asfixiant, però m'ho he pensat millor des del diumenge. Una llumeneta s'ha encés. Els valencians hem adquirit un Compromís i Podem canviar algunes coses, ja que rentar tot el merder seria una tasca hercúlia.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada