Ací comença AMB PERMÍS

dissabte, 23 de gener de 2016

Nou article

   Des de la QUARTA TORRE      SOCIETAT

Vista del Castell Palau d'Alaquàs (S XVI)  Foto: Pep Ferrer

sant antoni del Porquet,


els animalets i les animalades.

La segona setmana de gener, un canal valencià de televisió informava de la celebració de la festa a Sant Antoni a un poble de l’Horta Nord. En apropar-se l’entrevistador a les persones que feien cua amb els seus animals, per tal que foren beneits, parlà una xiqueta de deu o dotze anys que manifestà, en ser interrogada pel locutor, «que els animalets també tenen dret a ser cristians» i posteriorment una altra xiqueta de menys edat va afirmar que «llevaba su mascota para que la bautizaran».

Bo, si no fóra perquè el que hem referit abans ha eixit de la boca d’unes criatures, quasi podríem estar parlant d’heretgies manifestes.

Les criatures ja sabem que no sempre saben mesurar la magnitud de les seues respostes i, per tant, no ens les podem agafar al peu de la lletra. Però no és menys cert, que els xiquets son reflex del què passa al seu entorn; el que mostren i diuen respon, en certa mesura, a les influències rebudes de la família, amics, escola i altres.

I és en aquests àmbits on ha crescut un excés –permeteu-me el qualificatiu– d’estimació i sobreprotecció cap als ani-mals que alguns observem estupefactes.
Hi ha persones que prefereixen assignar-los el títol d'humà, fins i tot a algunes espècies animals. Es tracta d'una mala percepció del que és humà i del que no ho és. L'ésser humà és aquell que ha aconseguit consciència de si mateix i a més, des de la revelació, ha assolit la dignitat «de fill de Déu». No cal reconèixer-los drets humans a espècies que… no són humanes.

També estan els qui ofereixen cap a les seues mascotes unes cures molt superiors als quals tenen amb si mateixos o amb les seues persones més properes. Aquestes actituds de tractaments exagerats cap als animals, –a vegades– són el reflex de la pròpia solitud del propietari.

«Els animals tenen capacitat de sentir, però segueixen sent animals i hi ha gent que els tracta com si foren xiquets i els adjudiquen unes qualitats que realment no els toquen. I açò atabala fins als mateixos animals perquè no els deixa ser animals», explica Mònica Ferrer de la Fundació d'Ajuda als Animals Abandonats.

A més del tracte que cadascú dona a la mascota que té a casa, hi ha agrupacions que lluiten per tal que els animalons siguen tractats amb consideració –cosa que ens assembla molt bé– i que siguen alliberats d’algunes tasques. Tasques que al parer dels defensors de la causa animal els produeix humiliació, els estressa i no sé quantes penes més. Qualsevol ésser viu quan exerceix un treball, o una ocupació, sent fatiga i per tant el cos se’n ressenteix. Haurà de reposar forces, descansar i continuar amb el seu treball. 

                  Benedicció dels animals, en la festivitat de Sant Antoni a Alaquàs. Foto: Presen Sena
Voler eximir els animals d’aquestes conseqüències –si participen en una cavalcada de Reis per exemple– ens assem-bla un excés de consideració que potser no tenim amb algunes de les persones que ixen a la mateixa cavalcada de Reis. Persones que, pot ser, no creuen en el ritual que s’hi celebra i que ho fan passant fred –i tal volta– per huit o deu euros.

No ens lleva la son, però a la marxa que anem pot ser que quant vullguen traure la imatge de la Mare de Déu de l’Olivar en processó portada per un carretó, que arrosseguen una parella de bous,  prohibit.

La qüestió s’ha de mirar amb serenitat i considerant les diverses situacions que cada persona viu davant d’aquest fet. En tot cas, l’assumpte és, quin és el grau de valoració fem de la bèstia, de l’animal; vaja d’allò que no és persona. I com l’actual societat està assolint el fet de la convivència entre els animals i les persones.

Pot ser per posar un poc de llum al debat, i des de la plataforma en què estem, vinga d’allò més bé aguaitar al principi dels principis; mirem de recordar el Gènesi. «Déu digué: Que la terra produïsca sers vius de tota classe: bestioles i tota classe d’animals domèstics i feréstecs.[...] Déu digué: fem l’home a imatge nostra, semblant a nosaltres, i que sotmeta els peixos del mar, els ocells del cel, el bestiar, i tota la terra amb les bestioles que s’hi arrosseguen[...] sigueu fecunds i multipliqueu-vos, ompliu la terra i domineu-la, sotmeteu els peixos del mar, els ocells del cel i totes les bestioles...(Gen. 1, 24-29 »
Cadascú haurà de traure les seues conclusions i, qui sap, si fer-se mirar algun comportament que frega la histèria. Posem les coses al seu lloc i no les capgirem. Donem-los un bon tracte als animals però no el mateix que a l’ésser humà. Única criatura a la qual podem anomenar filla de Déu.

PEP FERRER 
pepferrerlletres.blogspot.com


(Article publicat al número 617 de La Fulla de l'Olivar)
.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada