He afegit un munt de dades, atès que el temps va passant i servidor no s'atura. Estaria bé que em diguéreu que us sembla.
Ah!, i estigueu-vos a l'aguait que la que s'acosta serà ben sonada.
dilluns, 30 de maig del 2016
ACTUALITZACIÓ
He afegit un munt de dades, atès que el temps va passant i servidor no s'atura. Estaria bé que em diguéreu que us sembla.
Ah!, i estigueu-vos a l'aguait que la que s'acosta serà ben sonada.
dissabte, 7 de maig del 2016
MARATÓ DE LECTURA
Hui hem celebrat la XVII Edició
de la nostra Marató de Lectura al Castell d’Alaquàs. Al voltant d’uns 120
alumnes han llegit fragments d’autors en diferents llengües, com són, per
exemple, Cervantes, Shakespeare, Ramón Llull, Jordi Sant Jordi, Anselm Turmeda,
Ausiàs March, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Jaume Roig i el francés
François Rabelais. També ens han acompanyat algunes persones convidades, com
són el nostre titular Pedro Sanclemente, l’alcaldessa d’Alaquàs Elvira Garcia,
Rafa Roca, Vicent Font, Pep Ferrer i Alejandro García entre altres. Moltes
gràcies a tots per fer aquest matí tan especial! I no oblideu que “llegint mai
estem a soles”.
Dos moments de la Marató de lectura al Castell-Palau d'Alaquàs
dijous, 5 de maig del 2016
NIT DE POESIA SOCIAL a la Biblioteca d'Aldaia
Encertadíssima combinació de sopar de germanor i vetlada poètica tinguérem la nit del dijous 28 d'abril a la Biblioteca Municipal d'Aldaia.
Abans de sopar, la regidora del ram, féu una lleugera presentació i excusà la presència del senyor batlle. Tot seguit els cinc poetes convidats Eusebio Morales, Manolo Argudo, Mariano Jurado, Fernando Garrido i Pep Ferrer vàrem llegir un poema per donar pas al sopar -que cadascú s'havia portat de casa- i que acompanyat dels molts atractius que havien parat a les taules, aconseguiren que passarem una bona estona.
Dolcets, cafenet i mistela tancarem la part gastronòmica, que no hi ha que desmereixer, per donar pas a les lectures dels poemes dels poetes abans esmentats.
Tota la vetlada estigué acompanyada de música de piano que allí mateix interpretava una pianista.
Una estupenda iniciativa que, tant de bo, és repeteisca abans de l'abril de l'any que ve.
Val a dir que el conjunt del tot plegat, va funcionar de meravella gràcies a la bibliotecària i les persones que amb ella han col·laborat. Enhorabona!
Foto: Lola Lópezestornell
Foto: Empar Miralles
Una vista del auditori
Manolo Argudo recitant.
Foto: Empar Miralles Un poeta en plena lectura.
Foto: Empar Miralles
L'auditori pendent del que diuen els rapsodes!
Foto: Empar Miralles
Els poetes enraonen de les seues coses.
Abans de sopar, la regidora del ram, féu una lleugera presentació i excusà la presència del senyor batlle. Tot seguit els cinc poetes convidats Eusebio Morales, Manolo Argudo, Mariano Jurado, Fernando Garrido i Pep Ferrer vàrem llegir un poema per donar pas al sopar -que cadascú s'havia portat de casa- i que acompanyat dels molts atractius que havien parat a les taules, aconseguiren que passarem una bona estona.
Dolcets, cafenet i mistela tancarem la part gastronòmica, que no hi ha que desmereixer, per donar pas a les lectures dels poemes dels poetes abans esmentats.
Tota la vetlada estigué acompanyada de música de piano que allí mateix interpretava una pianista.
Una estupenda iniciativa que, tant de bo, és repeteisca abans de l'abril de l'any que ve.
Val a dir que el conjunt del tot plegat, va funcionar de meravella gràcies a la bibliotecària i les persones que amb ella han col·laborat. Enhorabona!
L'autor d'aquest blog
Foto: Empar MirallesUna vista del auditori
Manolo Argudo recitant.
L'auditori pendent del que diuen els rapsodes!
Els poetes enraonen de les seues coses.
PASSEU LA VEU
Comenta-ho
(2 vots)
Una de les institucions bàsiques de la nostra societat és la família. La d'abans, la d'ara i suposem que la de l'avenir atès que, si bé està passant per considerables canvis, no està ni de bon tros en crisi.
Socialment, és molta la importància que se li dóna a aquesta institució. Lluny del que diuen alguns sectors anunciadors de calamitats, està considerada com aquella cosa última a la qual hom estaria disposat a renunciar-hi. Així ho demostren consultes fetes pels qui s'hi dediquen i així ho viuen els nostres conciutadans com veurem més endavant. L’escriptor peruà i premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa ha declarat que allò més important que li ha esdevingut mai no ha estat el reconeixement internacional a la seua dedicació literària, sinó el fet de tenir una família que estima i de la qual rep escalf i suport per continuar la tasca que porta endavant.
La dinàmica social i les mutacions que el decurs de la vida generen fa passar la família per daltabaixos i canvis que comporten noves maneres de viure i relacionar-se dins d'ella. Sembla que s'afebleix, però en realitat s'hi adapta i pren altre tarannà. Abans tenia un ferm posat patriarcal. L'autoritat paterna sobresortia, era l'element que l'identificava. El patriarca mirava d'abastir les necessitats bàsiques de la unitat com ara l’alimentació, l’educació, la protecció, el treball, l’afecte... Hui, aquest esquema s'ha diluït i apareix una imatge on la parella sembla que és l'eix sobre el qual tot roda. Així, els pares participen en el suport econòmic, l'educació dels fills, l'endreçament de la casa o l'abastiment de queviures. Són una mostra de l'evolució de la família, siga aquesta monoparental o prenga qualsevol altra de les diverses manifestacions que hui dia adopta.
Ja no se'n van, els fills, de casa als vint i pocs anys com abans. Tot i que disposen de força autonomia, alguns d'ells viuen amb els pares a edats avançades de la seua joventut, fins i tot ja d'adults, o tornen a la casa mare després d'haver patit alguna sacsejada, bé de tipus laboral o d'altres, com ara afectiva o econòmica. Aquest canvi de paradigma determina altres relacions dels pares amb els fills i li dóna, a tot plegat, un caire més liberal, diguem-ne que més a prop del que a la nostra societat s'hi viu.
L'espessa situació social i de treball en què ens movem, en lloc d'afeblir aquesta institució, la valida i aferma en un món d’incerteses i inseguretats. L'aixopluc, el recer, el caliu que hom hi troba amb els seus, no el troba enlloc. Així, la institució es referma i sobresurt en aquesta maror de precarietat i dubtes. No és per a tots igual, ja ens consta. No obstant això, la validesa institucional hi perdura com a unitat bàsica de la societat i com a l'àmbit on nodrir-se d'aquells criteris bàsics que ultrapassen l'espai i, en alguns casos, el temps.
Manipuladora i transmissora d'idearis del sistema, com ara “unitat de consum”, és el que ha estat i com pot romandre encara la família si els que hi són al front no eviten aquest parany.
Lluny d'utilitzacions i servituds, seria desitjable una família oberta als qui la necessiten i a les noves formes familiars i de parella.
pepferrerlletres.blogspot.com
Subscriure's a:
Missatges (Atom)