El poema que va a la portada de La Fulla de l'Olivar de Nadal 2019
... i qual
Ara es Nadal
TAL i TAL!
-Em
compraré un abric,
ben
bonic!
-I aquell, un de pell?
-¿Qui el qui li penja el moc
a les mans té prunyons
i dorm entre cartons?
-Se n'anirà a casa...
ai no; que no en te!
Abans en tenia,
abans en tenia....
Ara és Nadal
TAL i TAL!
-Aniré
a la Missa del Gall;
a
tall a tall!
.-Celebrem que Jesús vingué al món,
festegem que portà un ordre nou.
-I on està?
-Qui, Jesús?
-No, l'ordre nou...
................................
Ara és Nadal
TAL i TAL!
-Hi faré un donatiu!
Hi ha panxes buides i fredes
i això no està be.
Eixe remei posaré.
Ara és Nadal
TAL i TAL!
Per què?
,per a qui?
PER VOSTÉ?
... TAL i TAL!!!
....................................................................................................................................................
AQUESTOS SON ELS POEMES QUE PUBLIQUE A LA QUIZENA EDICIÓ D'"ANTOLOGIA"
Kolev
Del raval de
l’Europa,
l’arrap dels budells
el fill que
s’apaga
la nit que
l’empeny.
Enllà de la terra
on pensa remei
la pena del cor
pesa tant com
ell.
Furtiu o il·legal
un més a collir
per coixí el ros,
no te cap niu.
Malparit majoral
sense ànima ni
cor,
jornada acabada
i les mans buides
son.
Ràbia a les
entranyes
plor d’home traït,
maleïda terra
l’has obert
en canal.
Raval de Europa
mes arraps al
seny
enmig de la
fosca,
on serà el teu
fill?
VINE I EMPELTA’M (*)
Vine
i empelta’m de ràbia, company.
Ara
ens venen les hores
de cua, vergonya i papers.
De trucar a portes sordes
i haver de baixar el cap.
De caure’ns la casa a sobre
i haver-ne de marxar.
D’escoltar que ens diuen grans
quan encara ens bull la sang.
De que et diguen per uns
euros,
que freguen la indignitat.
De “torne demà, no està el jefe”,
i està al despatx amagat.
D’haver de fer aquella feina
que mai haguérem pensat.
Vine
i empelta’m de força,
et necessite company!
(* En l'edició d' ANTOLOGIA apareix com a SIN TÍTULO)
⇄⇄⇄⇄⇄↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹↹
29-XI-1019
Féu clic ací dalt, per poder llegir el darrer article que he publicat a l'edició de "SAÓ" en internet.
<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<<2
Féu clic ací baix, per poder llegir els darrers articles que he publicat al diari de capçalera
pepferrerpoesia@gmail.com
pepferrerpoesia@gmail.com
pepferrerpoesia@gmail.com
=========================================
Féu clic ací baix, per poder llegir els darrers articles que he publicat al diari de capçalera
pepferrerpoesia@gmail.com
pepferrerpoesia@gmail.com
pepferrerpoesia@gmail.com
=========================================
Tinc la gran sort, de conèixer, de manera personal algúns poetes, que escriuen en la nostra
llengua, i relacionar-me amb ells en persona o mitjançant
les diverses oportunitats que la tecnología ens ofereix.
Un d’ells és el menorquí Ponç Pons. A ell–i a altres– li vaig fer arribar
el meu darer llibre i ací teniu -en el seu deliciós menorquí- el parer d’En Ponç.
 |
| Ponç Pons |
 |
|||
| Estimat Pep: | |||
Perdona que hagi trigat tant a dir-te coses del teu preciós llibre, però et jur que he anat desbordat de feina.
Cada vegada et superes i escrius millor i més bé.
"D'ençà i d'enllà" és un llibre dens,
intens, treballat, humà, que cal llegir pausadament.
M'ha agradat molt la varietat estròfica que té.
Sobretot, la mescla de poesia social, compromesa, i
religiosa que hi ha.
Poemes com Salm, Humiliats, Quotidià, Tingueu
paciència, Salveu-me la innocència, Jesús, Al Pare Déu, Si creus en..., són
magnífics, Feliços és d'una profunditat que empeny a la reflexió, i Cercant,
una petita joia.
Has estat molt valent mostrant els teus sentiments i
les teves creences religioses.
Has complert amb el que dius al poema El lector feliç:
Hem de fer el lector feliç
que el vers no siga postís
i ho has aconseguit.
El teu poemari traspua una absoluta autenticitat i fa
feliç el lector que estimi i cregui en la poesia.
Te'n don l'enhorabona i aprofit per desitjar-te un
Feliç i poètic Any Nou.
Una abraçada agraïda plena d'amistat i afecte.
Enllaç a un article interessant
========================================================================
^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^^
VULL COMENÇAR!
«A Abelard Saragossà»
Un tros de terra,
que no sé sembrar
Un tros de sèquia,
que no sé regar
Un tros de mar, que
no sé nadar
Un tros de cel, que no sé volar
Un tros de dia, que no el sé aturar
Un tros de paper, que no el sé emplenar
Un tros de festa,
que no sé ballar
Un tros de joia, que no sé quin gust fa
Un tros d’amor, que
no en tinc cap.
Una mà amiga, que
vull començar!
 |
Pep
Gener. 2018
Fantàstic!
ResponElimina... al cel parlen d'ella! Quina inspiració!
ResponEliminaBona inspiració però no és meua. No m'agrada portar medalles que no em pertoquen.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari i per la visita.
PEP
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponEliminaPep, envia'm el teu correu electrònic i t'enviaré el parlament i un article que he fet per a Saó. Salutacions,
ResponEliminaLa meua adreça és abelard.saragossa@uv.es
ResponElimina