Gossera crònica generalitzada 👉DIARI LA VEU👈
per Pep
Ferrer
Societat
Dimarts 8 setembre de 2020 a les 00:00h
Estiu singular. Dies de 30 hores o més. De tant de temps com tenim al
cap del dia, sembla que aquest tinga trenta o més hores. Fa l’efecte que així
el jorn ens condirà molt. Puix alguns acabem per fer el més precises i
inajornable, tot deixant per l’endemà la resta de quefers. Demà passarà quelcom
de semblant al que li ha passat hui, i així va.
I és que les autoritats no ho saben. No s’han assabentat (o si ho saben
s’hi fan els despistat molt bé) que el coronavirus no ha vingut tot solet. Amb
ell, a més, també una altra epidèmia que li ha fet companyia, una epidèmia
denominada: GOSSERA CRÒNICA GENERALITZADA. Que tot i no tindre les
manifestacions i la mala llet de la Covid 19, tampoc no mata ningú, està
creant hàbits poc recomanables en la nostra societat.
La «Gossera Crònica Generalitzada» (d’ara endavant G.C.G.) està
creant costums d’abandonament, manca de cura personal i altres que ara
reportarem. Compte amb aquesta malesa, que no ho sembla, puix no té
l’agressivitat i dimensions –ningú no mor de la G.C.G.– de la Covid 19. Malgrat
la seua relativa «bondat», sol deixar recialles en alguns afectats.
Aquells que cada dia practicaven en la seua bicicleta estàtica a casa,
varen abandonar alguns dies fins que ha esdevingut abandonament total, mantes
persones no saben en quin dia de la setmana s’hi troben i això influeix en
pràctiques i costums que abans tenien. Alguns no s’han fet el llit en dos
mesos. I escurar; perquè s’acabà tota la vaixella i no hi hagué més remei que
omplir el rentaplats.
Hàbits diaris com l’endreça personal, fer-se el llit, ordenar alguns
elements, anar a comprar i totes aquelles coses que cada família té (o devia
tenir) organitzades i son d’acompliment diari –en alguns casos– han saltat per
l’aire i ara, allò va com va. Faríem un llistat prou gruixut, però no cal que
us avorrim amb coses sobreenteses.
També aquesta mini pandèmia pot provocar conseqüències –a llarg termini– en
els qui l’han patida. Manifestades en forma de tremolors, pèrdua d’ubicació,
tos o xicotets vòmits. Totes aquestes manifestacions son de curta durada i de
cicles molt llargs .
Mireu quant que ens vol pesta del segle XXI, que fins i tot, ens ha deixat
aquesta penyora (la G.C.G.) tot i que hi ha un veritable exèrcit de científics,
biòlegs, epidemiòlegs, per tot arreu, i que alguns països asseguren tindre a
punt la vacuna, a falta de fer proves en persones humanes. La vacuna que
cerquen és per la Coronavirus, puix barrant-li el pas aquesta, ja no s’hi
produeix la segona (G.C.G.).
Hi ha tot un exercit de la indústria de la farmaciola, que van com a llops
darrere de trobar la vacuna miraculosa. (També el hi ha de l’estat) Algunes
farmacèutiques anuncien que ja la tenen i el que els manca és provar-la en
persones humanes. Ells faran el que siga, el que calga, per tal d’aconseguir el
fàrmac miraculós que –Déu ni do– que la tinguen ben prompte i que estalvien
morts i patiments.
Tot i que la seua intenció va, més pèl –immens, fabulós!– negoci, que
s’albira, que no pas per alliberar a l’ humanitat d’un patiment, d’un repte
potser sense precedents.
Si el descobriment el fa un laboratori d’una empresa farmacèutica, agafeu-vos
bé que ve corba. Per contra, si troba el remei els especialistes que l’Estat
té, !vinga, barra lliure¡. Ho això voldríem.
