També a Florida Universitària

 UNIMAJORS

El 25 d'abril!, i a petició del professor, fiu lectura, d'allò que escric, als alumnes companys del curs de postgrau 5é.

En primer lloc, vaig llegir algunes definicions del que diuen alguns escriptors que, per a ells, és la poesia.  

Deprés mirí que els meus, molt estimadissims, companys tingueren clar les diferències entre prosa i literatura (no sé si ho vaig aconseguir)

Tot seguit passarem a la lectura de poemes i debat. Debat molt sucós i participat -és que els meus companys de Florida Unimajors son els millors!- amb la col·laboració, de luxe, del professor Mario.

Al final de tan bé com se portaren, se'n van anar a casa amb un regalet que els hi vaig fer.     

Aci veiem els companys de classe, pencant a base de bé! 
                                                                                         

Poesia a l'EPA d'Aldaia

El dilluns 18 d'abril (2016) vam fer una màgnifica sessió de treball literari al voltant de la meua poesia.
Alguns alumnes -ells i elles, més elles que ells- llegien poemes que després anàvem raonant per tal d'esbrinar-ne el contingut. També la forma era matèria de consideració, ja que previament haviem estudiat les diferències bàsiques que distingeixen la prosa, de la poesia.
Ah!, no puc deixar d'esmentar que tingueren el bonic gest de fer-me un regalet que em va omplir de goig. Moltes, moltes gràcies i ja sabeu on estic.
Afegexeic reportatge gràfic per a que ho pugau gaudir. També un vídeo que féu un amic; gràcies amic!
A més la professora féu algunes de les fotos que veieu.

Diversos moments de la classe, on podeu comprovar el possat de màxima atenció dels estudiants

L'alumnat estiguè d'allò més participatiu -algú hauria preparat el terreny!- i pense que vam eixir de la classe amb bon gust de boca.

La professora Lola L. Estornell i jo llegim 

el poema "Missa actual en Si menor"

              

                                       Comprovant el regalet que en varen fer. Quina gent tant dolça!

   

                                           



  

POLSEGUERA AMB DEU COMENTARIS

El darrer treball publicat a LA VEU el teniu ací. Ha tingut onze comentaris! (millor dit deu perquè un està repetit).

Com que posar-los tots seria molt llarg, al final de l'article us pose l'enllaç així qui tinga ganes ja ho llig. 

Dimecres, 30.3.2016 00h00                    11 comentaris      793 lectures   

 LA POLSEGUERA        PEP FERRER  

La religió a l’escola                                                     (4 vots)

---

En fa d'anys que el tema de la religió a l'escola és motiu de debat i que molt sovint alça polseguera.

Els condicionants socioculturals que arrosseguem des d'una societat, a més d'autocràtica, oficialment catòlica, han determinat que, tot i que l'Estat és constitucionalment laic, socialment la catolicitat, que no la fe o religiositat viscuda, encara marca la vida de molts aspectes dels nostres costums locals com festes, tradicions, espais socioculturals i també afecta el món de l'ensenyament. La qüestió requereix un tractament asserenat, assenyat, objectiu i absent de tota visceralitat.
Pareix evident que des de l'oficialitat d'un estat aconfessional la religió hauria d'estar fora de les aules com, també, les autoritats haurien de desvincular-se oficialment de tota expressió pública d'aquest caire.
Pel sol fet que a l'escola la religió s’ensenya només en una modalitat singular i com a transmissora dels valors d'aquesta, i amb això es vulneren els drets o els sentiments de part de l'alumnat, no hem de fer fora de les aules aquesta matèria simplement amb el pes d'aquests arguments.
La religió, o millor, les religions, formen part de la història de la humanitat, que és tant com dir, de moltes de les persones humanes (permeteu-me afirmar que la religió és un fet preferencial en la vida de mantes persones ara mateix).
Les diverses cultures, incloent-hi les més primitives, gairebé totes elles, han manifestat, mitjançant llurs elements, un culte a alguna deïtat que han considerat protectora, superior, o simplement benefactora.
El culte cap a aquest ésser superior ha generat molts elements de caràcter arquitectònic, artístic, literari, descobertes, saviesa, fraternitat, domini, submissions i fins i tot, en la seua cara més nefasta, guerres.
Darrerament, al nostre continent, un fort corrent laïcista campa per tot i l'abandonament de la praxi religiosa és majoritària. Els estats, pel seu caràcter aconfessional, han abandonat l'ensenyament d'aquesta matèria perquè també la ciutadania ha deixat, en gran part, de ser creient.
Tot i això, ens trobem en un context cultural on les religions monoteistes, majoritàriament, han estat i estan presents al llarg de molts segles. Açò ha deixat tantes empremtes a la nostra història que no les podem pas ignorar.
Les actuals i futures generacions que estan rebent (i rebran) formació no poden incorporar-se a la vida tot ignorant un bagatge històric que independentment de la seua acceptació o no, és indefugible.
L'abandonament d'aquesta matèria a les aules afegiria un punt d'analfabetisme al nostre jovent perquè d'aquesta manera els deixaríem sense la clau per poder conèixer, assaborir i entendre tot el que abans esmentàvem que el fet religiós ha deixat per a sempre.
Sovint escoltem queixes de la feblesa del sistema d'ensenyament. De l'alt grau d'ignorància que ostenta la mitjana de l'alumnat de bàsica i fins i tot de batxillerat; doncs bé, no afegim més llenya a la foguera barrant-los el pas a una part de la història. Història que, tot i ser font inesgotable de polèmiques, és història i per tant motiu suficient per apropar-s'hi.
Així doncs, cal fer una assignatura, no opcional, que podríem anomenar-la “Història de les Religions”. D'aquesta manera l'alumne rebria una formació general de la història i del fet religiós, però sense entrar en cap d'elles en particular. Sense que li aplegue cap adoctrinament -informació sí- dels valors, ideologia o creences.

No fóra sobrer que hi hagués un apartat per enraonar al voltant del fet confessional. Que explique què és allò que ha mogut l'home al llarg de la història a tindre unes creences determinades. La qual cosa el fa unir al grup dels qui com ell tenen la mateixa fe o aspiració religiosa (a l'Església Ortodoxa en el cas dels cristians ortodoxes).
Quantes o quines religions haurien de ser matèria d'estudi? És una qüestió que els experts o bé les parts implicades hauran de resoldre.
Mestres, pares, representants dels alumnes, experts, administració i —per què no?— una representació ecumènica de distintes religions podrien formar aquesta comissió.
Els pares que vulguen una formació religiosa determinada pels seus fills, hauran d'escollir un centre privat on l'ideari siga el de la seua religió.
Acabem la proposta convidant a escometre l'afer per la seua importància, i per donar-li una solució definitiva sense cap prejudici. Tot fent esment d'aquell aforisme que diu, Sapere aude, ço és: “Atreveix-te a saber”.

http://opinions.laveupv.com/pep-ferrer/blog/6904/la-religio-a-lescola

(Per si voleu llegir els comentaris)