Dos amics, dos guardons.

Els amics lletraferits aldaiers Mariano Jurado i Manuel Argudo, han estat guardonats en el Certamen Literària "La Rosa de Paper" que convoca cada any Florida Universitària.
El primer d'ells ha guanyat el Primer premi de Poesia en la Modalitat Castellà persones majors, i l'altre, també el Primer premi de Narrativa en la mateixa modalitat.
Tots dos son excel·lents companys d'estudi, d'afers literaris i d'altres iniciatives. O siga que ENHORABONA a tots dos!

Aci els teniu amb cara de felicitat, que és el que els cal

Els qui vulgueu llegir el text -molt aconsellable- "MISERABLES" amb el qual han premiat a Manolo, piqueu a l'enllaç d'ací baix.

https://docs.google.com/document/d/1pTu_ZkY9_oiZmjxiYMl5renBI8_1-y8IB4GjnrRWxBs/edit

Als qui us agrade la poesia, Mariano Jurado us garantitza que passareu un bon ratet llegint el seu plaquet "Tierra y vida". 

                                   Feu clic ací baix                                  

(fent un clic ací)

ACTUALITZACIÓ

Si guaiteu per la secció "BIOGRAFIA", comprovareu que ha canviat d'imatge i de contingut.
He afegit un munt de dades, atès que el temps va passant i servidor no s'atura. Estaria bé que em diguéreu que us sembla.
Ah!, i estigueu-vos a l'aguait que la que s'acosta  serà ben sonada. 

                                                            

MARATÓ DE LECTURA

                                                       ·                                                      

Escoles Mare de Déu de l'Olivar                                       29 abril a les 05:34  

Hui hem celebrat la XVII Edició de la nostra Marató de Lectura al Castell d’Alaquàs. Al voltant d’uns 120 alumnes han llegit fragments d’autors en diferents llengües, com són, per exemple, Cervantes, Shakespeare, Ramón Llull, Jordi Sant Jordi, Anselm Turmeda, Ausiàs March, Joanot Martorell, Sor Isabel de Villena, Jaume Roig i el francés François Rabelais. També ens han acompanyat algunes persones convidades, com són el nostre titular Pedro Sanclemente, l’alcaldessa d’Alaquàs Elvira Garcia, Rafa Roca, Vicent Font, Pep Ferrer i Alejandro García entre altres. Moltes gràcies a tots per fer aquest matí tan especial! I no oblideu que “llegint mai estem a soles”.

                           
                               Dos moments de la Marató de lectura al Castell-Palau d'Alaquàs


                

      

Com que en varen convidar a participar en aquesta activitat tan atractiva, ací teniu dos moments de la meua intervenció. Podeu fer més grans les fotografies, fent clic damunt d'elles. (Jo sóc el calb que va de negre)

NIT DE POESIA SOCIAL a la Biblioteca d'Aldaia

Encertadíssima combinació de sopar de germanor i vetlada poètica tinguérem la nit del dijous 28 d'abril a la Biblioteca Municipal d'Aldaia.
Abans de sopar, la regidora del ram, féu una lleugera presentació i excusà la presència del senyor batlle. Tot seguit els cinc poetes convidats Eusebio Morales, Manolo Argudo, Mariano Jurado, Fernando Garrido i Pep Ferrer vàrem llegir un poema per donar pas al sopar -que cadascú s'havia portat de casa- i que acompanyat dels molts atractius que havien parat a les taules, aconseguiren que passarem una bona estona.
Dolcets, cafenet i mistela tancarem la part gastronòmica, que no hi ha que desmereixer, per donar pas a les lectures dels poemes dels poetes abans esmentats.
Tota la vetlada estigué acompanyada de música de piano que allí mateix interpretava una pianista.
Una estupenda iniciativa que, tant de bo, és repeteisca abans de l'abril de l'any que ve.
Val a dir que el conjunt del tot plegat, va funcionar de meravella gràcies a la bibliotecària i les persones que amb ella han col·laborat. Enhorabona!

   
 

                                                                                                                     

                                                                   Foto: Lola Lópezestornell

L'autor d'aquest blog

                  Foto: Empar Miralles
               Una vista del auditori

Manolo Argudo recitant.

 Foto: Empar Miralles     Un poeta en plena lectura.                                      

                     Foto: Empar Miralles
L'auditori pendent del que diuen els rapsodes!

                                                            Foto: Empar Miralles
                                                  Els poetes enraonen de les seues coses.

PASSEU LA VEU

Dissabte, 30.4.2016 00h00    
PEP FERRER    749 Visites
                   
La família, ara  749 Visites

---

 Comenta-ho

     (2 vots)

---

---

URL curta

---

Una de les institucions bàsiques de la nostra societat és la família. La d'abans, la d'ara i suposem que la de l'avenir atès que, si bé està passant per considerables canvis, no està ni de bon tros en crisi.

Socialment, és molta la importància que se li dóna a aquesta institució. Lluny del que diuen alguns sectors anunciadors de calamitats, està considerada com aquella cosa última a la qual hom estaria disposat a renunciar-hi. Així ho demostren consultes fetes pels qui s'hi dediquen i així ho viuen els nostres conciutadans com veurem més endavant. L’escriptor peruà i premi Nobel de Literatura Mario Vargas Llosa ha declarat que allò més important que li ha esdevingut mai no ha estat el reconeixement internacional a la seua dedicació literària, sinó el fet de tenir una família que estima i de la qual rep escalf i suport per continuar la tasca que porta endavant.

La dinàmica social i les mutacions que el decurs de la vida generen fa passar la família per daltabaixos i canvis que comporten noves maneres de viure i relacionar-se dins d'ella. Sembla que s'afebleix, però en realitat s'hi adapta i pren altre tarannà. Abans tenia un ferm posat patriarcal. L'autoritat paterna sobresortia, era l'element que l'identificava. El patriarca mirava d'abastir les necessitats bàsiques de la unitat com ara l’alimentació, l’educació, la protecció, el treball, l’afecte... Hui, aquest esquema s'ha diluït i apareix una imatge on la parella sembla que és l'eix sobre el qual tot roda. Així, els pares participen en el suport econòmic, l'educació dels fills, l'endreçament de la casa o l'abastiment de queviures. Són una mostra de l'evolució de la família, siga aquesta monoparental o prenga qualsevol altra de les diverses manifestacions que hui dia adopta.

Ja no se'n van, els fills, de casa als vint i pocs anys com abans. Tot i que disposen de força autonomia, alguns d'ells viuen amb els pares a edats avançades de la seua joventut, fins i tot ja d'adults, o tornen a la casa mare després d'haver patit alguna sacsejada, bé de tipus laboral o d'altres, com ara afectiva o econòmica. Aquest canvi de paradigma determina altres relacions dels pares amb els fills i li dóna, a tot plegat, un caire més liberal, diguem-ne que més a prop del que a la nostra societat s'hi viu.

L'espessa situació social i de treball en què ens movem, en lloc d'afeblir aquesta institució, la valida i aferma en un món d’incerteses i inseguretats. L'aixopluc, el recer, el caliu que hom hi troba amb els seus, no el troba enlloc. Així, la institució es referma i sobresurt en aquesta maror de precarietat i dubtes. No és per a tots igual, ja ens consta. No obstant això, la validesa institucional hi perdura com a unitat bàsica de la societat i com a l'àmbit on nodrir-se d'aquells criteris bàsics que ultrapassen l'espai i, en alguns casos, el temps.

Manipuladora i transmissora d'idearis del sistema, com ara “unitat de consum”, és el que ha estat i com pot romandre encara la família si els que hi són al front no eviten aquest parany.

Lluny d'utilitzacions i servituds, seria desitjable una família oberta als qui la necessiten i a les noves formes familiars i de parella.

pepferrerlletres.blogspot.com

També a Florida Universitària

 UNIMAJORS

El 25 d'abril!, i a petició del professor, fiu lectura, d'allò que escric, als alumnes companys del curs de postgrau 5é.

En primer lloc, vaig llegir algunes definicions del que diuen alguns escriptors que, per a ells, és la poesia.  

Deprés mirí que els meus, molt estimadissims, companys tingueren clar les diferències entre prosa i literatura (no sé si ho vaig aconseguir)

Tot seguit passarem a la lectura de poemes i debat. Debat molt sucós i participat -és que els meus companys de Florida Unimajors son els millors!- amb la col·laboració, de luxe, del professor Mario.

Al final de tan bé com se portaren, se'n van anar a casa amb un regalet que els hi vaig fer.     

Aci veiem els companys de classe, pencant a base de bé! 
                                                                                         

Poesia a l'EPA d'Aldaia

El dilluns 18 d'abril (2016) vam fer una màgnifica sessió de treball literari al voltant de la meua poesia.
Alguns alumnes -ells i elles, més elles que ells- llegien poemes que després anàvem raonant per tal d'esbrinar-ne el contingut. També la forma era matèria de consideració, ja que previament haviem estudiat les diferències bàsiques que distingeixen la prosa, de la poesia.
Ah!, no puc deixar d'esmentar que tingueren el bonic gest de fer-me un regalet que em va omplir de goig. Moltes, moltes gràcies i ja sabeu on estic.
Afegexeic reportatge gràfic per a que ho pugau gaudir. També un vídeo que féu un amic; gràcies amic!
A més la professora féu algunes de les fotos que veieu.

Diversos moments de la classe, on podeu comprovar el possat de màxima atenció dels estudiants

L'alumnat estiguè d'allò més participatiu -algú hauria preparat el terreny!- i pense que vam eixir de la classe amb bon gust de boca.

La professora Lola L. Estornell i jo llegim 

el poema "Missa actual en Si menor"

              

                                       Comprovant el regalet que en varen fer. Quina gent tant dolça!

   

                                           



  

POLSEGUERA AMB DEU COMENTARIS

El darrer treball publicat a LA VEU el teniu ací. Ha tingut onze comentaris! (millor dit deu perquè un està repetit).

Com que posar-los tots seria molt llarg, al final de l'article us pose l'enllaç així qui tinga ganes ja ho llig. 

Dimecres, 30.3.2016 00h00                    11 comentaris      793 lectures   

 LA POLSEGUERA        PEP FERRER  

La religió a l’escola                                                     (4 vots)

---

En fa d'anys que el tema de la religió a l'escola és motiu de debat i que molt sovint alça polseguera.

Els condicionants socioculturals que arrosseguem des d'una societat, a més d'autocràtica, oficialment catòlica, han determinat que, tot i que l'Estat és constitucionalment laic, socialment la catolicitat, que no la fe o religiositat viscuda, encara marca la vida de molts aspectes dels nostres costums locals com festes, tradicions, espais socioculturals i també afecta el món de l'ensenyament. La qüestió requereix un tractament asserenat, assenyat, objectiu i absent de tota visceralitat.
Pareix evident que des de l'oficialitat d'un estat aconfessional la religió hauria d'estar fora de les aules com, també, les autoritats haurien de desvincular-se oficialment de tota expressió pública d'aquest caire.
Pel sol fet que a l'escola la religió s’ensenya només en una modalitat singular i com a transmissora dels valors d'aquesta, i amb això es vulneren els drets o els sentiments de part de l'alumnat, no hem de fer fora de les aules aquesta matèria simplement amb el pes d'aquests arguments.
La religió, o millor, les religions, formen part de la història de la humanitat, que és tant com dir, de moltes de les persones humanes (permeteu-me afirmar que la religió és un fet preferencial en la vida de mantes persones ara mateix).
Les diverses cultures, incloent-hi les més primitives, gairebé totes elles, han manifestat, mitjançant llurs elements, un culte a alguna deïtat que han considerat protectora, superior, o simplement benefactora.
El culte cap a aquest ésser superior ha generat molts elements de caràcter arquitectònic, artístic, literari, descobertes, saviesa, fraternitat, domini, submissions i fins i tot, en la seua cara més nefasta, guerres.
Darrerament, al nostre continent, un fort corrent laïcista campa per tot i l'abandonament de la praxi religiosa és majoritària. Els estats, pel seu caràcter aconfessional, han abandonat l'ensenyament d'aquesta matèria perquè també la ciutadania ha deixat, en gran part, de ser creient.
Tot i això, ens trobem en un context cultural on les religions monoteistes, majoritàriament, han estat i estan presents al llarg de molts segles. Açò ha deixat tantes empremtes a la nostra història que no les podem pas ignorar.
Les actuals i futures generacions que estan rebent (i rebran) formació no poden incorporar-se a la vida tot ignorant un bagatge històric que independentment de la seua acceptació o no, és indefugible.
L'abandonament d'aquesta matèria a les aules afegiria un punt d'analfabetisme al nostre jovent perquè d'aquesta manera els deixaríem sense la clau per poder conèixer, assaborir i entendre tot el que abans esmentàvem que el fet religiós ha deixat per a sempre.
Sovint escoltem queixes de la feblesa del sistema d'ensenyament. De l'alt grau d'ignorància que ostenta la mitjana de l'alumnat de bàsica i fins i tot de batxillerat; doncs bé, no afegim més llenya a la foguera barrant-los el pas a una part de la història. Història que, tot i ser font inesgotable de polèmiques, és història i per tant motiu suficient per apropar-s'hi.
Així doncs, cal fer una assignatura, no opcional, que podríem anomenar-la “Història de les Religions”. D'aquesta manera l'alumne rebria una formació general de la història i del fet religiós, però sense entrar en cap d'elles en particular. Sense que li aplegue cap adoctrinament -informació sí- dels valors, ideologia o creences.

No fóra sobrer que hi hagués un apartat per enraonar al voltant del fet confessional. Que explique què és allò que ha mogut l'home al llarg de la història a tindre unes creences determinades. La qual cosa el fa unir al grup dels qui com ell tenen la mateixa fe o aspiració religiosa (a l'Església Ortodoxa en el cas dels cristians ortodoxes).
Quantes o quines religions haurien de ser matèria d'estudi? És una qüestió que els experts o bé les parts implicades hauran de resoldre.
Mestres, pares, representants dels alumnes, experts, administració i —per què no?— una representació ecumènica de distintes religions podrien formar aquesta comissió.
Els pares que vulguen una formació religiosa determinada pels seus fills, hauran d'escollir un centre privat on l'ideari siga el de la seua religió.
Acabem la proposta convidant a escometre l'afer per la seua importància, i per donar-li una solució definitiva sense cap prejudici. Tot fent esment d'aquell aforisme que diu, Sapere aude, ço és: “Atreveix-te a saber”.

http://opinions.laveupv.com/pep-ferrer/blog/6904/la-religio-a-lescola

(Per si voleu llegir els comentaris)

Recital de poesia social en vídeo

Ací us deixem un dels primers vídeos que hem publicat ja al nostre canal de vídeos de Youtube sobre el recital de poesia social que vam fer a la Biblioteca Pública Ausiàs March d'Alaquàs amb la meravellosa col·laboració de Rafa Requena i Lucho Roa (a la guitarra). Podreu captar l'ambient magnífic que es va crear, i també sentireu com sonava tot plegat.

Intentarem anar pujant tots els vídeos per tal que ho pugueu guadir tot complet.

Publicació nova

Amb motiu de la vetlada literària que vam fer a la Biblioteca Pública Municipal, a vist la llum un poemari que porta per nom "TIRANT" Poesia social de Pep Ferrer.

Hi recull tots els poemes que vam recitar a la vetlada literària homònima.