A les darreries del mes de març vaig fer una estada a Alemanya . Fent
la visita a un museu i
mentre mirava una obra pictòrica, sent que per darrere em diuen: «Ei, Pep. Et
vindria de gust fer-te una foto amb mi?»
En fer mitja volta i comprovar de qui es tractava li vaig dir que el
gust era meu. Després de deixar constància gràfica de la trobada, ens vam
acomiadar. I ara ve el millor:
Fixeu-vos bé -si punxeu damunt de la foto, es fa tan gran com la pantalla- en el bust i mireu de contestar a la següent qüestió.
Quin
personatge va tindre l'honor de fer-se una fotografia amb el titular d'aquest
blog?
Dades que us poden ajudar: era escriptor (poeta), de
fama universal, el país on ens vam fer la foto no li era aliè, europeu, admirat
en vida i per a sempre.
¿DE QUIN PERSONATGE ESTEM PARLANT?
¡PARTICIPA EN “EL
CONCURSET”!
Entre els cinc primers participants que endevinen de quin
escriptor estem parlant, sortejarem un exemplar de “AMB PERMÍS Poesia escollida” amb dedicatòria exclusiva.
Com es farà el sorteig? Posant els noms dels cinc primers participants que ho
endevinen en una caixeta. D'aquesta traurem un sol paperet, i, el concursant que hi figure
en ell, serà el premiat.
Quina garantia teniu de l'honradesa del procediment? Perquè us dona la seua
paraula, un home de paraula
Envieu la contestació a pepferrerpoesia@gmail.com
Poseu: el nom complet, l'adreça postal, telèfon, etc.
El termini per participar acaba el 30 de juny de 2015
pepferrerpoesia@gmail.com
EL CONCURSET AL DIA
EL CONCURSET AL DIA
Aci teniu un simpàtic comentari d'una persona de les que han concursat. La seua generositat diu molt en pro d'aquest concursant que, a més, no va mal encaminat
"Si guanye cediria el meu regal al segon guanyador,
ja que per sort ja en tinc un exemplar. El puc canviar per una llandeta
de berberexos.
GRÀCIES
==============================================
==============================================
DE COM ELS VIATGES I LA POESIA, ESTABLEIXEN LLIGAMS
Ací teniu el que opina del bloc, un nou amic que tinc Jose, d'Aldaia. Encetarem l'amistat al llarg d'un viatge que férem l'any passat per Romania.
----------------------------------------------------------------------------
Bé, et responc després d'haver llegit moltes coses del teu blog. Em
demanares opinió i ara et la done.
He de confessar que és el primer en què entre, i l'únic fins ara. Sóc, per
tant, totalment profà en açò. Et diré que m'agrada com a forma de comunicació
dins d'una òrbita reduïda de lectors i, en concret, m'agrada la varietat de
continguts. Això no obstant, ací van uns quants suggeriments.
La capçalera és magnífica, la foto i les fonts tipogràfiques. Potser
milloraria tirant a la dreta els dos textos: el roig, per tal de no tapar-te
els ulls (la part més personal d'un retrat); i el gris, com que és poc legible
sobre el fons, el transformaria en un altre que destacara sobre la fusta. Així,
a l'esquerra la foto i a la dreta els textos, equilibrant els espais de tota la
imatge.
Les fotos que mostres linealment de dalt a baix admeten una distribució més
variada, augmentant-ne o reduint-ne el tamany d'algunes i emparellant d'altres.
L'ortografia té faltes fàcils d'esmenar. Si tens algun dubte, jo t'ajudaria
quan calguera.
La crònica de les presentacions és impecable. A propòsit d'Ovidi Monllor
--esmentat en algun punt--, t'adjunte una fotografia que vaig prendre de
l'escultura d'Antoni Miró a Alcoi. M'ha sorprés el mot illòman, per a mi
un neologisme admirable que ara he descobert que prové del "sóc un
illòman" de Josep Pla. Ponç Pons s'hi adhereix. També jo, en un pla més
humil, sóc un enamorat de les Illes, i de Menorca especialment. Jo era un
illòman sense saber-ho; m'ha passat igual que al personatge de Molière que duia
tota la vida parlant en prosa sense saber-ho. I compartisc la teua admiració
per la mar, sóc mediterrani. En veure una vela llatina m'emocione, i no aguante
que una moto aquàtica trenque la pau, Si vols mar, algun dia et deixaré el
documental que he fet d'unes vacances a Menorca. Tot i ser familiar i sense
grans aspiracions, crec que transmet l'amor de què he parlat.
Una abraçada.
Ah, hui anirem a Barcelona. Tenia pensat autoexiliar-m'hi, fugint del caloret asfixiant, però m'ho he pensat millor
des del diumenge. Una llumeneta s'ha encés. Els valencians hem adquirit un
Compromís i Podem canviar algunes coses, ja que rentar tot el merder seria una
tasca hercúlia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada